Occitan

Del latin geometria, manlèu del grèc ancian γεωμετρία, geometría, de grèc ancian γη « tèrra » e de grèc ancian μετρώ « mesurar »

lengadocian /d͡ʒeumeˈtɾio̞/

gascon /ʒeumeˈtɾio̞/

provençau /d͡ʒeumeˈtʀiə/

França (Bearn) : escotar « geometria »

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « geometria »

ge|o|me|tri|a

Nom comun

geometria femenin

(matematicas) Sciéncia estudiant las figuras de l’espaci quinas que sián las dimensions.
- Geometria elementària, analitica, descriptiva.
- Geometria de doas dimensions o geometria plana.
- Geometria de tres dimensions o geometria dins l’espaci.
- Geometria de dimensions superioras.
- Geometria euclidiana: geometria axomatizada per Euclides.
- Geometrias non euclidianas.
- Geometria noncomutativa.
- Geometria dels espacis corbs.
(figurat) Sciéncia instinctiva de las proporcions que nos fa mesurar las grandors los comparant las unas a las autras.
- I a una geometria amagada dins totes las arts de la man.
Forma d’un objècte, caracteristicas morfologicas d’un objècte.
- La geometria d.aquela pèca permet de retardar son l’usadura.