metòde

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin methodus manlèu del grèc ancian μέθοδος, méthodos (« seguida o recerca d’una dralha »), format a partir de μετά, metá (« après, aldelà, que seguís, amb ») e de ὁδός, hodós (« camin, dralha »).

Prononciacion

/me'tɔ.de/

me | tò | de (3)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
metòde metòdes
[me'tɔ.de] [me'tɔ.des]

metòde masculin

  1. Biais de menar sa pensada, de pensar, de dire o de far quicòm seguent de principis e amb un cèrt òrdre.
    • Lo metòde per sintetizar l'alcòl.
  2. Disposicion de las matèrias e de las pensadas dins l’òrdre mai confòrme a la rason e mai capable d'aisinar l’intelligéncia de l’ensemble, en parlant dels obratges de la ment.
    • Çò que manca dins aqueste discors es lo metòde.
  3. Usatge, costuma, abitud, biais d'èsser.
    • Segon son metòde, anèt dormir après dinar.
  4. (Programacion orientada objècte) Foncion o procedura associada a una classa o un objècte.

Parents

Traduccions