mira

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

De mirar.

Prononciacion

[ˈmiɾo̞], provençau [ˈmiʀo̞]

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
mira miras
[ˈmiɾo̞] [ˈmiɾo̞s]

mira femenin

  1. (arma de fuòc) Salhent plaçat al tèrme del canon que s'utiliza per afustar.
  2. (per extencion) Pèça d'unes instruments o objècte isolat que se pren per dirigir o regla la vista.
  3. (en general) Senhal, marca, punt de referéncia, objectiu.

Variantas dialectalas

Derivats

Sinonims

arma

en general

Traduccions


Open book 01.svgForma de vèrb

mira

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mirar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mirar.

Catalan Flag of Catalonia.svg

Etimologia

De mirar.

Prononciacion

oriental [ˈmiɾə], occidental [ˈmiɾa]

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
mira mires

amira femenin

  1. mira (pc)

Open book 01.svgForma de vèrb

mira

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mirar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mirar.

Espanhòl Lang-es.gif

Etimologia

De mirar.

Prononciacion

[ˈmiɾa]

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
mira miras

amira femenin

  1. mira (oc)

Open book 01.svgForma de vèrb

mira

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mirar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mirar.

Portugués Flag of Portuguese language (PT-BR).svg

Etimologia

De mirar.

Prononciacion

Portugal [ˈmiɾɐ]; Brasil [ˈmiɾɐ], [ˈmiɾə]

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
mira miras

amira femenin

  1. mira (oc)

Open book 01.svgForma de vèrb

mira

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mirar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mirar.