onors

Occitan

Etimologia

Del latin honor (honos).

Prononciacion

/uˈnus/, /uˈnus/

Nom comun

onors femenin plural

1. Dignitat; carga

Variantas dialectalas

• aunors (gascon)

Derivats

• onor
• onorable
• onorabilitat
• onorança
• onorar
• onorari
• onorariat
• onoraris
• onorific

Forma de nom comun

onors

1. Plural de onor