pinta
Aparença
Occitan
Etimologia
- (nom 1) Del latin pictus « pintat », puèi « dotat d’une marca »
- (nom 2) Del portugués pintada (« [aucel] pintat » o « fardat »), de pintar a causa de las caronculas rojas del cap.
Sillabas
pin|ta|da
Prononciacion
- gascon, lengadocian /ˈpinto̞/
- provençau /ˈpĩⁿtə/
- escotar « pinta »
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Dialècte : gascon | |
Singular | Plural |
pinta | pintas |
[ˈpinto̞] | [ˈpinto̞s] |
pinta femenin
- Ancian mesura de capacitat que segon los periòdes e los luòcs val gaireben un litre o dos.
Derivats
Traduccions
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
pinta | pintas |
[ˈpinto̞] | [ˈpinto̞s] |
pinta (lengadocian), femenin
Variantas dialectalas
- pintada (provençau, gascon)
- pintarda (lengadocian)
- pintrada (gascon)
- pincarda (lengadocian)
- pintarra (gascon)
Sinonims
- pinca (lengadocian, gascon)
- galina de Guinèa
Derivats
Traduccions
Forma de vèrb
pinta
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de pintar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de pintar.
Catalan
Etimologia
Prononciacion
['pintə] (oriental), ['pinta] (occidental)
Sillabas
pin | ta (2)
Nom comun
pinta femenin