purga
Occitan
Etimologia
- De purgar
Prononciacion
/'pyɾɣo̞/ França (Bearn) : escotar « purga »
Sillabas
pur|ga
Nom comun
purga femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| purga | purgas |
| ['pyɾɣo̞] | ['pyɾɣo̞s] |
- Accion de se purgar; purgatiu.
- (metaforic) Element indesirable, complèxe, pesuc.
- (drech) Accion de purgar.
- (politica) Campanha d’epuracion d’una populacion sus de critèris d’opinion pilitica, d’apartenéncia a una classa, una religion o un grop etnic.
Parents
Traduccions
Forma de vèrb
purga
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de purgar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de purgar
Catalan
Etimologia
- De purgar
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « purga »
Prononciacion
Sillabas
pur|ga
Nom comun
purga femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| purga | purgues |
Forma de vèrb
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de purgar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de purgar
Espanhòl
Etimologia
- De purgar
Prononciacion
/ˈpurɣa/
Sillabas
pur|ga
Nom comun
purga femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| purga | purgas |
Forma de vèrb
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de purgar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de purgar
Italian
Etimologia
- De purgar
Prononciacion
/ˈpurɡa/
Sillabas
pur|ga
Nom comun
purga femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| purga | purghe |
Forma de vèrb
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de purgare
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de purgare
Portugués
Etimologia
- De purgar
Prononciacion
- Brasil /ˈpuɾɣɐ/
- Portugal /ˈpuʁɡɐ/
Sillabas
pur|ga
Nom comun
purga femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| purga | purgas |