reconciliar

Occitan

Etimologia

Del latin reconciliare, « tornar en estat, restablir ; tornar ; reconciliar, restablir la concòrdia o l'amistiat ».

Prononciacion

/rekonsiˈlja/, /rekonsiˈlja/ França (Bearn) : escotar « reconciliar »

Sillabas

re|con|ci|liar

Vèrb

reconciliar

1. Tornar acordar de personas que s'èran crosadas.
   • Acaba de far una bona accion que me reconcílii amb el.
2. (figurat) Conciliar, acordar, en parlant d'unas causas que son o que semblan opauzadas.
   • Reconciliar la politica e la morala.

se reconciliar

1. S'adobar.
   • Se reconciliar amb Dieu.

Sinonims

• adobar

Parents

• reconciliacion

Traduccions

alemand: aussöhnen (de), versöhnen (de), versöhnen (de) anglés: reconcile (en) basc: Birkonbitu (eu) catalan: reconciliar (ca)

espanhòl: reconciliar (es) italian: riconciliare (it), rappacificare (it) francés: réconcilier (fr) portugués: reconciliar (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin reconciliare, « tornar en estat, restablir ; tornar ; reconciliar, restablir la concòrdia o l'amistiat ».

Prononciacion

catalan oriental : /rəkunsiliˈa/, /rəkunsiliˈa/, majorquin : /rəkonsiliˈa/, /rəkonsiliˈa/

valencian : /rekonsiliˈaɾ/, /rekonsiliˈaɾ/

catalan nord-occidental : /rekonsiliˈa/, /rekonsiliˈa/

Sillabas

re|con|ci|li|ar

Vèrb

reconciliar

1. reconciliar

Espanhòl

Etimologia

Del latin reconciliare, « tornar en estat, restablir ; tornar ; reconciliar, restablir la concòrdia o l'amistiat ».

Prononciacion

/rekonθiˈljaɾ/, /rekonθiˈljaɾ/, /rekonsiˈljaɾ/, /rekonsiˈljaɾ/

Sillabas

re|con|ci|liar

Vèrb

reconciliar

1. reconciliar

Portugués

Etimologia

Del latin reconciliare, « tornar en estat, restablir ; tornar ; reconciliar, restablir la concòrdia o l'amistiat ».

Prononciacion

Portugal /Rɨkõsiˈljaɾ/, /Rɨkõsiˈljaɾ/

Sillabas

re|con|ci|liar

Vèrb

reconciliar

1. reconciliar