rima

Occitan

Etimologia

(nom 1) Del occitan ancian rim benlèu de latin rhythmus « mesura, cadéncia »

(nom 2) De l'ancian francic *hrîm « albièira ».

(nom 3) Del latin rima

Prononciacion

lengadocian, provençau /'rimo̞/, /'rimo̞/, provençau /'ʀimə/, /'ʀimə/

Sillabas

ri|ma

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
rima	rimas
['rimo̞]	['rimo̞s]

rima femenin

1. Repeticion d'un o mai fonèmas a la fin de dos o mai vèrses
2. Aquel o aqueles fonèms.

Derivats

• rimada
• rimadís
• rimadura
• rimaire
• rimar

Traduccions

alemand: Reim (de) anglés: rhyme (en) basc: catalan: rima (ca)

espanhòl: rima (es) francés: rime (fr) italian: rima (it) portugués: rima (pt)

Nom comun 2

Declinason
Singular	Plural
rima	rimas
['rimo̞]	['rimo̞s]

rima femenin

1. Vent freg

Nom comun 3

Declinason
Singular	Plural
rima	rimas
['rimo̞]	['rimo̞s]

rima femenin

1. Fendilha

Forma de vèrb

rima

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rimar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rimar

Catalan

Etimologia

(nom 1) Del occitan ancian rim benlèu de latin rhythmus « mesura, cadéncia »

(nom 2) De arrimar.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « rima »

Prononciacion

oriental /ˈrimə/, /ˈrimə/, occidental /ˈrima/, /ˈrima/

Sillabas

ri|ma

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
rima	rimes

rima femenin

1. rima ^(oc)

Nom comun 2

Declinason
Singular	Plural
rima	rimes

rima femenin

1. Ensemble de causas pausadas las unas sus las altras, pilòt.

Forma de vèrb

rima

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rimar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rimar

Espanhòl

Etimologia

Del occitan ancian rim benlèu de latin rhythmus « mesura, cadéncia »

Prononciacion

/ˈrima/, /ˈrima/

Sillabas

ri|ma

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
rima	rimas

rima femenin

1. rima ^(oc)

Forma de vèrb

rima

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rimar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rimar

Francés

Prononciacion

/ʁima/, /ʁima/

Sillabas

ri|ma

Forma de vèrb

rima femenin

1. Tresena persona del singular del passat simple de rimer.

Italian

Etimologia

Del occitan ancian rim benlèu de latin rhythmus « mesura, cadéncia »

Prononciacion

/ˈrima/, /ˈrima/

Sillabas

ri|ma

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
rima	rime

rima femenin

1. rima ^(oc)

Forma de vèrb

rima

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rimare
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rimare

Portugués

Etimologia

Del occitan ancian rim[[Categoria:Mots en Modèl:t eissits d’un mot en occitan ancian]] benlèu de latin rhythmus « mesura, cadéncia »

Prononciacion

Portugal /ˈʀimɐ/, /ˈʀimɐ/; Brasil /ˈɦĩmɐ/, /ˈɦĩmɐ/, /ˈximə/, /ˈximə/

Sillabas

ri|ma

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
rima	rime

rima femenin

1. rima ^(oc)

Forma de vèrb

rima

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rimar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rimar