ruga
Aparença
Occitan
Etimologia
Del latin ruga.
Prononciacion
- lengadocian /ˈryɣo̞/
- França (Bearn) - Lengadocian : escotar « ruga »
- provençau /ˈʀygə/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ruga | rugas |
[ˈryɣo] | [ˈryɣos] |
ruga (lengadocian), (provençau); femenin
Sinonims
- fronça (gasccon)
- froncidura (gasccon)
- plec (lengadocian)
- rufa / rafidura (lengadocian)
- ruha (gasccon)
- rupa (lengadocian), (gasccon) / arrupa (gasccon)
Traduccions
Derivats
Forma de vèrb
ruga
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rugar.
- segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rugar.
Italian
Etimologia
Del latin ruga
Prononciacion
- /ˈruɡa/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ruga | rughe |
[ˈruɡa] | [ˈruɡe] |
ruga femenin
Portugués
Etimologia
Del latin ruga
Prononciacion
- Portugal /ˈʀugɐ/
- Brasil /ˈɦugɐ/ , /ˈxugə/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ruga | rugas |
ruga femenin
Forma de vèrb
ruga
Categorias :
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en occitan
- Occitan lengadocian
- Occitan provençau
- Vèrbes conjugats en occitan
- italian
- Mots en italian eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en italian
- portugués
- Mots en portugués eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en portugués
- Vèrbes conjugats en portugués