sincròn

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin synchronus « contemporanèu », del grèc ancian σύγχρονος, de σύν « amb » e χρόνος « temps ».

Prononciacion

/siŋˈkɾɔn/, provençau /sĩⁿˈkʀɔn/

Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin sincròn sincròns
[siŋˈkɾɔn] [siŋˈkɾɔns]
Femenin sincròna sincrònas
[siŋˈkɾɔno̞] [siŋˈkɾɔno̞s]

sincròn

  1. Que se debana al meteis temps.
  2. (informatica) Se ditz del foncionament d'una maquina qu'una sequéncia d'operacions se realiza sota lo contraròtle del senhal d'un relòtge.
  3. (fisica) Qu'a lo meteis períòde.
    • Vibracions sincrònas.
  4. (mecanica) Se ditz d'un motor electric rotatiu que lo rotor vira exactament a la meteissa velocitat qu'aquela del camp magnentic en rotacion.

Parents

Antonims

Traduccions