sucre

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Veire tanben : sucré, sucrè
Bocaus de sau, sucre e farina

Etimologia

De l'arabi السكّر (as-sukkar), eissit del sanscrit शर्करा (sárkarā).

Prononciacion

/ˈsykɾe/

França (Bearn) : escotar « sucre »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
sucre sucres
[ˈsykɾe] [ˈsykɾes]

sucre masculin

  1. Aliment obtengut essencialament a partir de la cana de sucre e que servís per adocir manjar e beure.

Derivats

Traduccions

Forma de vèrb


sucre (lemosin) (provençau)

  1. Prumiera persona dau singular au present de l'indicatiu de sucrar.

Forma de vèrb 2

sucre

  1. Prumièra persona del singular al present del subjontiu de sucrar.

Forma de vèrb 3

sucre

  1. Tresena persona del singular al present del subjoontiu de sucrar.

Catalan

Etimologia

De l'arabi السكّر (as-sukkar), eissit del sanscrit शर्करा (sárkarā).

Prononciacion

/ˈsukɾə/ (oriental), /ˈsukɾe/ (occidental)

Nom comun

Declinason
Singular Plural
sucre sucres
[ˈsukɾə] [ˈsukɾəs]

sucre masculin

  1. Sucre.

Derivats

Francés

Etimologia

De l'arabi السكّر (as-sukkar), eissit del sanscrit शर्करा (sárkarā).

Prononciacion

/sykʁ/

Soïssa (Canton de Valés) : escotar « sucre » escotar « sucre » França (Lion) : escotar « sucre » França (Lion) : escotar « sucre » França (Vòges) : escotar « sucre » Canadà (Shawinigan) : escotar « sucre » Soïssa (Lausana) : escotar « sucre »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
sucre sucres
[sykʁ]

sucre masculin

  1. Sucre.

Derivats

Forma de vèrb

sucre

  1. Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de sucrer.
  2. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de sucrer.
  3. Prumièra persona del singular al present del subjontiu de sucrer.
  4. Tresena persona del singular al present del subjontiu de sucrer.
  5. Segonda persona del singular a l'imperatiu de sucrer.