supèrbe
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- Del latin superbus.
Prononciacion
- lengadocian /syˈpɛɾβe/
- escotar « supèrbe »
Sillabas
su|pèrb
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | supèrbe | supèrbes |
| [syˈpɛɾβe] | [syˈpɛɾβes] | |
| Femenin | supèrba | supèrbas |
| [syˈpɛɾβo̞] | [syˈpɛɾβo̞s] | |
supèrbe
- Qu'es mai polit jamai, qu'òm pòt admirar.
- Qu'es impausant, qu'a una aparéncia bèla, que fa mòstra de la grandor, de magnificéncia, de somptuositat.
- Qu'es ufanós, auturós, bragard, orgulhós.
Variantas dialectalas
Derivats
Parents
Sinonims
mai polit, grand que jamai
ufanós