susar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin sūdāre.

Prononciacion

/syˈza/

França (Bearn) : escotar « susar »

Sillabas

su | sar (2)

Vèrb

susar

  1. Secretar e expulsar de susor pels pòres de la pèl per regular la temperatura del còs.
  2. fig Patir.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu susar
Gerondiu susant
Participi passat
singular plural
masculin susat susats
femenin susada susadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present susi
suse[N 1]
susas susa susam susatz susan
Imperfach susavi susavas susava susàvem susàvetz susavan
Preterit susèri susères susèt susèrem susèretz susèron
Futur susarai susaràs susarà susarem susaretz susaràn
Condicional susariái susariás susariá susariam susariatz susarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present suse suses suse susem susetz susen
Imperfach susèssi susèsses susès
susèsse
susèssem susèssetz susèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu susa ! susem ! susatz !
Negatiu suses pas ! susem pas ! susetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)