trantalhar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

D'origina incèrta, de comparar al catalan trontollar.

Prononciacion

/tɾantaˈʎa/

França (Bearn) : escotar « trantalhar »

Vèrb

trantalhar

  1. Bolegar amb un movement de va e ven.
  2. Fig. Esitar.

Derivats

Parents

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu trantalhar
Gerondiu trantalhant
Participi passat
singular plural
masculin trantalhat trantalhats
femenin trantalhada trantalhadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present trantalhi
trantalhe[N 1]
trantalhas trantalha trantalham trantalhatz trantalhan
Imperfach trantalhavi trantalhavas trantalhava trantalhàvem trantalhàvetz trantalhavan
Preterit trantalhèri trantalhères trantalhèt trantalhèrem trantalhèretz trantalhèron
Futur trantalharai trantalharàs trantalharà trantalharem trantalharetz trantalharàn
Condicional trantalhariái trantalhariás trantalhariá trantalhariam trantalhariatz trantalharián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present trantalhe trantalhes trantalhe trantalhem trantalhetz trantalhen
Imperfach trantalhèssi trantalhèsses trantalhès
trantalhèsse
trantalhèssem trantalhèssetz trantalhèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu trantalha ! trantalhem ! trantalhatz !
Negatiu trantalhes pas ! trantalhem pas ! trantalhetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)