Occitan

Etimologia

Del latin vagabundus de vagari, « vagar ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /baɣaˈβun/

Lengadocian : escotar « vagabond »

provençau /vagaˈbũⁿ/,

Sillabas

va|ga|bond

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
	Singular	Plural
Masculin	vagabond	vagabonds
Masculin	[baɣaˈβun]	[baɣaˈβuns]
Femenin	vagabonda	vagabondas
Femenin	[baɣaˈβundo̞]	[baɣaˈβundo̞s]

vagabond (lengadocian), (provençau)

Que vaga d’aicí, d’alà.
(figurat) Sens pas cap òrdre, inconstant, cambiadís.

Variantas dialectalas

vagamond (gascon)

Sinonims

barrutlaire (lengadocian)
barruar (gascon)
caminaire
rodaire
rebalaire

Derivats

vagabondar

Parents

Traduccions

alemand: herumstreifend ^(de), umherstreichend, ^(de), vagabundierend ^(de)
anglés: vagabond ^(en), wandering ^(en) , roving ^(en)
basc:
catalan: vagabund ^(ca)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
vagabond	vagabonds
[baɣaˈβun]	[baɣaˈβuns]

vagabond (lengadocian), (provençau); masculin, (femenin: vagabonda)

Person erranta, sens domicili, sens patria.

Sinonims

Traduccions

alemand: Vagabund ^(de), Landstreicher ^(de)
anglés: vagabond ^(en), hobo ^(en), bum ^(en), tramp ^(en), beggar ^(en)
basc:
catalan: vagabund ^(ca)

Anglés

Etimologia

Del latin vagabundus de vagari, « vagar ».

Prononciacion

RU /ˈvægəˌbɒnd/

EUA /ˈvægəˌbɑnd/

Sillabas

va|ga|bond

Adjectiu

vagabond

vagabond ^(oc)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
vagabond	vagabonds

vagabond

vagabond ^(oc)

Francés

Etimologia

Del latin vagabundus de vagari, « vagar ».

Prononciacion

/vaɡabɔ̃/

Sillabas

va|ga|bond

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	vagabond	vagabonds
Masculin	[vaɡabɔ̃]	[vaɡabɔ̃]
Femenin	vagabonde	vagabondes
Femenin	[vaɡabɔ̃d]	[vaɡabɔ̃d]

vagabond

vagabond ^(oc)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
vagabond	vagabonds
[vaɡabɔ̃]

vagabond

vagabond ^(oc)