Vejatz lo contengut

alarma

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del italian all’arme « a las armas ».

Prononciacion

/alaɾmo̞/ França (Bearn) : escotar « alarma »

Sillabas

a|lar|ma

Nom comun

Declinason
Singular Plural
alarma alarmas
[alaɾmo̞] [alaɾmo̞s]

alarma femenin

  1. Òrdre de se ronçar a las armas per se preparar a atacar o se defendre.
  2. Senhal per cridar los secors.
  3. Aparelh d'alèrta de la seguretat civila, serena
  4. Inquietud, lagui, pena.

Traduccions

Forma de vèrb

alarma

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de alarmar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de alarmar

Catalan

Etimologia

Del italian all’arme « a las armas ».

Prononciacion

oriental /əˈɫarmə/, occidental /aˈɫaɾ.ma/
Espanha (Barcelona) : escotar « alarma »

Prononciacion

Sillabas

a|lar|ma

Nom comun

Declinason
Singular Plural
alarma alarmes

alarma femenin

  1. alarma

Forma de vèrb

alarma

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de alarmar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de alarmar

Espanhòl

Etimologia

Del italian all’arme « a las armas ».

Prononciacion

/aˈlaɾma/
escotar « alarma »

Sillabas

a|lar|ma

Nom comun

Declinason
Singular Plural
alarma alarmas

alarma femenin

  1. alarmar

Forma de vèrb

alarma

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de alarmar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de alarmar

Francés

Prononciacion

/alaʀma/

Forma de vèrb

alarma

  1. Tresena persona del singular al passat simple de alarmer.

Portugués

Etimologia

Del italian all’arme « a las armas ».

Prononciacion

[?]

Sillabas

a|lar|ma

Nom comun

Declinason
Singular Plural
alarma alarmas

alarma femenin

  1. alarma

Forma de vèrb

alarma

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de alarmar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de alarmar