inquietud
Aparença
Occitan
Etimologia
- Del latin inquietudo « agitacion, treble ».
Prononciacion
/iŋkjetyt/ , provencau /ĩⁿkjetyt/ França (Bearn) : escotar « inquietud »
Sillabas
in|quie|tud
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
inquietud | inquietuds |
[iŋkjetyt] | [iŋkjetyts] |
inquietud femenin
- Estat de la persona qu'es inquieta o qu’a pas lo repaus de la ment.
- Estat de torment.
- Inconstància d’umor, amor del cambiament que fa que sèm sempre malcontent de l’estat que sèm.
- (medecina) Estat de treble sentimental o mental, frequent dins la patologia dels obsedits.
Sinonims
- pensament (lengadocian)
- charpin (lengadocian)
- èrnha (lengadocian)
- lanha (lengadocian)
- chepic (gascon)
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Del latin inquietudo « agitacion, treble ».
Prononciacion
oriental /iŋkiəˈtut/ , occidental /iŋkieˈtut/
Sillabas
in|quie|tud
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
inquietud | inquietuds |
inquietud femenin
Espanhòl
Etimologia
- Del latin inquietudo « agitacion, treble ».
Prononciacion
escotar « inquietud »
Prononciacion
/iŋkjeˈtuð/
Sillabas
in|quie|tud
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
inquietud | inquietuds |
inquietud femenin