alienar

Occitan

Etimologia

Del latin alienare de alienus (« étrangerestrangièr »), de alius (« altre »).

Prononciacion

[aljeˈna], /aljeˈna/

Sillabas

a|lie|nar

Vèrb

alienar

1. (Drech de proprietat) Transferir a un altre la proprietat d’un fons, la possession d'una causa, renonciar a un drech natural
2. Far pèrdre, alunhar de se, l’afeccion, l’amistat, la benvolença, etc., de qualqu'un.
3. Far que qualqu'un o una institucion, sota de pressions e de condicionaments extèrnes, renóncie a la sieuna identitat, quitament en agissent segon d'interesses que li son alunhats.

s'alienar

1. Se privar de quicòm, perdre sa volontat, sa libertat.

Derivats

• alienable
• alienacion
• alienat
• inalienable

Traduccions

alemand: veräußern (de) anglés: alienate (en) basc: catalan: alienar (ca)

espanhòl: enajenar (es), alienar (ca) (passat) francés: aliéner (fr) italian: alienare (it) portugués: alienar (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin alienare de alienus (« étrangerestrangièr »), de alius (« altre »).

Prononciacion

Oriental [əɫiəˈna], /əɫiəˈna/

Occidental: nord-occidental [aɫieˈna], /aɫieˈna/, valencian [aɫieˈnaɾ], /aɫieˈnaɾ/

Sillabas

a|lie|nar

Vèrb

alienar

1. alienar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin alienare de alienus (« étrangerestrangièr »), de alius (« altre »).

Prononciacion

escotar « alienar »

Prononciacion

[aljeˈnaɾ], /aljeˈnaɾ/

Sillabas

a|lie|nar

Vèrb

alienar

1. Produire un treble mental
2. alienar ^(oc) (far renonciar a son identitat)
3. (psicologia) Evitament

Portugués

Etimologia

Del latin alienare de alienus (« étrangerestrangièr »), de alius (« altre »).

Prononciacion

Portugal [ɐljeˈnaɾ], /ɐljeˈnaɾ/; Brasil [aljẽˈnaɾ], /aljẽˈnaɾ/, [alieˈna], /alieˈna/

Sillabas

a|lie|nar

Vèrb

alienar

1. alienar ^(oc)
2. Produire un treble mental