arbitra

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

Del latin arbitrium (« jutjament, poder, volontat »).

Prononciacion

[aɾ'bi.tɾɔ]

ar | bi | tra (3)

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
arbitra arbitras
[aɾ'bi.tɾɔ] [aɾ'bi.tɾɔs]

arbitra masculin, l'òme serà una arbitre

  1. Femna causida per terminar un diferend.
  2. (Espòrt) Femena encargada dins lo jòc de'n far respectar les règlas.
    • Arbitra de fotbòl.
  3. Mèstra absoluda de quicòm.
    • La justícia es l’arbitra de la libertat

Parents

Reviradas

Open book 01.svgForma de vèrb

arbitra

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de arbitrar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de arbitrar

Francés Flag of France.svg

Prononciacion

[aʁ.bi.tʁa]

ar | bi | tra (3)

Open book 01.svgForma de vèrb

arbitra

  1. Tresena persona del singular del passat simple de arbitrer.

Espanhòl Lang-es.gif

Prononciacion

[aɾˈbitɾa]

ar | bi | tra (3)

Open book 01.svgForma de vèrb

arbitra

  1. Tresena persona del singular del present de l’indicatiu de arbitrar.
  2. Segonda persona del singular de l’imperatiu de arbitrar.

Italian Flag of Italy.svg

Etimologia

Del latin arbitrium (« jutjament, poder, volontat »).

Prononciacion

[ˈar.bi.trait]

ar | bi | tra (3)

Open book 01.svgNom comun

arbitra femenin

  1. Arbitra (oc).
  2. (Drech) femna avent autoritat per resòlvre un conflicte o contentiós al civil.

Open book 01.svgForma de vèrb

arbitra

  1. Tresena persona del singular del present de l’indicatiu de arbitrare.
  2. Segonda persona del singular de l’imperatiu de arbitrare.

Latin

Etimologia

Feminin de arbiter.

Prononciacion

[?]

ar | bi | tra (3)

Open book 01.svgNom comun

arbitra femenin (mominatiu) (vocatiu) (ablatiu)

  1. Arbitra (oc)
  2. Confidenta, testimònia.