Occitan

Etimologia

Del latin arbitrium (« jutjament, poder, volontat »).

Prononciacion

ar | bi | tra (3)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
arbitra	arbitras
[aɾ'bi.tɾɔ]	[aɾ'bi.tɾɔs]

arbitra femenin (Masculin : arbitre)

Femna causida per terminar un diferend.
(Espòrt) Femena encargada dins lo jòc de'n far respectar les règlas.
- Arbitra de fotbòl.
Mèstra absoluda de quicòm.
- La justícia es l’arbitra de la libertat

Parents

Traduccions

alemand: Schiedsmann ^(de) Schlichter ^(de) Vermittler ^(de) Ombudsmann ^(de)
anglés: arbiter ^(en) arbitrator ^(en) arbitress ^(en); (espòrt): referee ^(en) ref ^(en)
arabi: الحكم ^(ar)
catalan: àrbitre ^(ca) àrbitra ^(ca)
chinés: 裁判 ^(zh)
chèc:
espanhòl: árbitro ^(es)

Forma de vèrb

arbitra

Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de arbitrar
Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de arbitrar

Francés

Prononciacion

França (Lion) : escotar « arbitra »

Prononciacion

/aʁ.bi.tʁa/, /aʁ.bi.tʁa/

ar | bi | tra (3)

Forma de vèrb

arbitra

Tresena persona del singular del passat simple de arbitrer.

Espanhòl

Prononciacion

/aɾˈbitɾa/, /aɾˈbitɾa/

ar | bi | tra (3)

Forma de vèrb

arbitra

Tresena persona del singular del present de l’indicatiu de arbitrar.
Segonda persona del singular de l’imperatiu de arbitrar.

Italian

Etimologia

Del latin arbitrium (« jutjament, poder, volontat »).

Prononciacion

/ˈar.bi.trait/, /ˈar.bi.trait/

ar | bi | tra (3)

Nom comun

arbitra femenin

Arbitra (oc).
(Drech) femna avent autoritat per resòlvre un conflicte o contentiós al civil.

Forma de vèrb

arbitra

Tresena persona del singular del present de l’indicatiu de arbitrare.
Segonda persona del singular de l’imperatiu de arbitrare.

Latin

Etimologia

Feminin de arbiter.

Prononciacion

[?]

ar | bi | tra (3)

Nom comun

arbitra femenin (mominatiu) (vocatiu) (ablatiu)

Arbitra (oc)
Confidenta, testimònia.