caçaire

Occitan

Etimologia

De caçar amb lo sufix -aire.

Prononciacion

/kaˈsajɾe/, /kaˈsajɾe/

França (Bearn) : escotar « caçaire »

Sillabas

ca | çai | re (3)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
caçaire	caçaires
[kaˈsajɾe]	[kaˈsajɾes]

caçaire masculin, (femenin: caçaira / caçarèla / caçairitz)

Pertuiset, lo caçaire de leons (Édouard Manet)

Un caçaire alpenc

1. Lo que caça, que percaça
2. (Militar) Soldat d’infantariá o de cavalariá especilizat dins las operacions de reperatge, d'entresenha e d'ajuda al delà de las linhas.

caçaire masculin

Un caçaire d' Eurofighter

1. (navigacion militara) Naviri leugièr, armat per la corsejada.
2. (aviacion militara) Avion de caça: Avion militar concebut per interceptar los avions enemics e atal assegurad la mestresa de l’espaci aerian.

Parents

• caça
• caçar
• cacilha

Variantas dialectalas

• caçador (gascon)
• chaçador (lemosin)

Derivats

• caçairòt
• martin caçaire

Traduccions

Avion de caça
alemand: anglés: fighter (en) basc: catalan:	espanhòl: caza (es) francés: chasseur (fr) italian: caccia (it) portugués: