caçaire

Occitan

Etimologia

De caçar amb lo sufix -aire.

Prononciacion

/kaˈsajɾe/, /kaˈsajɾe/

França (Bearn) : escotar « caçaire »

Sillabas

ca | çai | re (3)

Nom comun

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	caçaire	caçaires
	[kaˈsajɾe]	[kaˈsajɾes]
Femenin	caçaira	caçairas
	[kaˈsajɾo]	[kaˈsajɾos]

caçaire masculin

1. Persona que caça.

Parents

• caçar
• caça
• caçarèla
• cacilha

Variantas dialectalas

• chaçador (lemosin)

Traduccions

alemand: Jäger (de) masculin anglés: hunter (en) armèni: որսորդ (hy) catalan: caçador (ca) masculin chèc: lovec (cs) danés: jæger (da) espanhòl: cazador (es) masculin esperanto: ĉasisto (eo) finlandés: metsästäjä (fi) francés: chasseur (fr) masculin francoprovençau/arpitan: chaçor (frp) grèc: κυνηγός (el) islandés: veiðimaður (is)

italian: cacciatore (it) masculin lituanian: medžiotojas (lt) neerlandés: jager (nl) ongrés: vadász (hu) polonés: myśliwy (pl) portugués: caçador (pt) masculin romanés: vânător (ro) rus: охотник (ru) sicilian: cacciaturi (scn) masculin suedés: jägare (sv) turc: avcı (tr) ucraïnian: мисливець (uk)