calma

Occitan

Etimologia

(nom 1) Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).

(nom 2) D'un *kalmis preroman indoeuropèu «suc de montanha» o del latin culmen (Mistral).

Prononciacion

[ˈkalmo̞], /ˈkalmo̞/

Sillabas

cal|ma

Nom comun 1

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
calma	calmas
[ˈkalmo̞]	[ˈkalmo̞s]

calma (lengadocian), femenin

1. Calm.
2. Moment de pausa a causa del caud.
3. Melhoracion del temps per un brèu, anan cap al bèl, après una ventada.

Variantas dialectalas

1. cauma

Sinonims

1. calama
2. calm

Nom comun 2

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
calma	calmas
[ˈkalmo̞]	[ˈkalmo̞s]

calma (lengadocian), femenin

1. Planòl rocalhut, èrm, que domina una montanha.

Variantas dialectalas

1. calm

Planòl rocalhut ...
alemand: Alm (de) anglés: tableland (en) basc: catalan: calma (ca)	espanhòl: altiplano (es), meseta (es) francés: plateau (fr) italian: portugués:

Forma d'adjectiu

calma

1. Femenin singular de calm.
2. Femenin singular de calme.

Forma de vèrb

calma

1. Tresena persona del singular de present de l'indicatiu de calmar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de calmar.

Catalan

Etimologia

(nom 1) Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).

(nom 2) D'un *kalmis preroman indoeuropèu «suc de montanha» o del latin culmen (Mistral).

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « calma »

Prononciacion

oriental [ˈkaɫmə], /ˈkaɫmə/, occidental [ˈkaɫma], /ˈkaɫma/

Sillabas

cal|ma

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
calma	calmes

calma femenin

1. calma ^(oc).

Nom comun 2

Declinason
Singular	Plural
calma	calmes

calma femenin

1. calma ^(oc).

Forma d'adjectiu

calma

1. Femenin singular de calm.

Forma de vèrb

calma

1. Tresena persona del singular de present de l'indicatiu de calmar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de calmar.

Espanhòl

Etimologia

Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).

Prononciacion

[ˈkalma], /ˈkalma/

Sillabas

cal|ma

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
calma	calmas

calma femenin

1. calma ^(oc).

Forma d'adjectiu

calma

1. Femenin singular de calmo.

Forma de vèrb

calma

1. Tresena persona del singular de present de l'indicatiu de calmar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de calmar.

Francés

Prononciacion

França : escotar « calma »

Prononciacion

oriental [kalma], /kalma/

Sillabas

cal|ma

Forma de vèrb

calma

1. Tresena persona del singular del passat simple de l'indicatiu de calmer.

Italian

Etimologia

Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).

Prononciacion

[ˈkalma], /ˈkalma/

Sillabas

cal|ma

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
calma	calme

calma femenin

1. calma ^(oc).

Forma d'adjectiu

calma

1. Femenin singular de calmo.

Forma de vèrb

calma

1. Tresena persona del singular de present de l'indicatiu de calmare.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de calmare.

Portugués

Etimologia

Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).

Prononciacion

Portugal [ˈkaɫmɐ], /ˈkaɫmɐ/; Brasil [ˈkawmɐ], /ˈkawmɐ/, [ˈkawmə], /ˈkawmə/

Sillabas

cal|ma

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
calma	calmas

calma femenin

1. calma ^(oc).

Forma d'adjectiu

calma

1. Femenin singular de calmo.

Forma de vèrb

calma

1. Tresena persona del singular de present de l'indicatiu de calmar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de calmar.