calma

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

(nom 1) Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).
(nom 2) D'un *kalmis preroman indoeuropèu «suc de montanha» o del latin culmen (Mistral).

Prononciacion

[ˈkalmo̞]

Sillabas

cal|ma

Open book 01.svgNom comun 1

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
calma calmas
[ˈkalmo̞] [ˈkalmo̞s]

calma (lengadocian), femenin

  1. Calm.
  2. Moment de pausa a causa del caud.
  3. Melhoracion del temps per un brèu, anan cap al bèl, après una ventada.

Variantas dialectalas

  1. cauma

Sinonims

  1. calama
  2. calm

Reviradas

calm, tranquil


Melhoracion del temps


Open book 01.svgNom comun 2

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
calma calmas
[ˈkalmo̞] [ˈkalmo̞s]

calma (lengadocian), femenin

  1. Planòl rocalhut, èrm, que domina una montanha.

Variantas dialectalas

  1. calm
Planòl rocalhut ...


Open book 01.svgForma d'adjectiu

calma

  1. Femenin singular de calm.
  2. Femenin singular de calme.

Open book 01.svgForma de vèrb

calma

  1. Tresena persona del singular de present de l'indicatiu de calmar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de calmar.

Catalan Flag of Catalonia.svg

Etimologia

(nom 1) Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).
(nom 2) D'un *kalmis preroman indoeuropèu «suc de montanha» o del latin culmen (Mistral).

Prononciacion

oriental [ˈkaɫmə], occidental [ˈkaɫma]

Sillabas

cal|ma

Open book 01.svgNom comun 1

Declinason
Singular Plural
calma calmes

calma femenin

  1. calma (oc).

Open book 01.svgNom comun 2

Declinason
Singular Plural
calma calmes

calma femenin

  1. calma (oc).

Open book 01.svgForma d'adjectiu

calma

  1. Femenin singular de calm.

Open book 01.svgForma de vèrb

calma

  1. Tresena persona del singular de present de l'indicatiu de calmar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de calmar.

Espanhòl Lang-es.gif

Etimologia

Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).

Prononciacion

[ˈkalma]

Sillabas

cal|ma

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
calma calmas

calma femenin

  1. calma (oc).

Open book 01.svgForma d'adjectiu

calma

  1. Femenin singular de calmo.

Open book 01.svgForma de vèrb

calma

  1. Tresena persona del singular de present de l'indicatiu de calmar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de calmar.

Francés Flag of France.svg

Prononciacion

França : escotar « calma »

Prononciacion

oriental [kalma]

Sillabas

cal|ma

Open book 01.svgForma de vèrb

calma

  1. Tresena persona del singular del passat simple de l'indicatiu de calmer.

Italian Flag of Italy.svg

Etimologia

Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).

Prononciacion

[ˈkalma]

Sillabas

cal|ma

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
calma calme

calma femenin

  1. calma (oc).

Open book 01.svgForma d'adjectiu

calma

  1. Femenin singular de calmo.

Open book 01.svgForma de vèrb

calma

  1. Tresena persona del singular de present de l'indicatiu de calmare.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de calmare.

Portugués Flag of Portuguese language (PT-BR).svg

Etimologia

Del latin tardiu cauma « calor del solelh de miègjorn », del grèc ancian καῦμα (kauma).

Prononciacion

Portugal [ˈkaɫmɐ]; Brasil [ˈkawmɐ], [ˈkawmə]

Sillabas

cal|ma

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
calma calmas

calma femenin

  1. calma (oc).

Open book 01.svgForma d'adjectiu

calma

  1. Femenin singular de calmo.

Open book 01.svgForma de vèrb

calma

  1. Tresena persona del singular de present de l'indicatiu de calmar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de calmar.