cinic

Occitan

Etimologia

Del latin cynicus, del grèc ancian κυνικός, kynikós, de κύων can.

Prononciacion

/si'nik/, /si'nik/

Sillabas

ci|nic

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	cinic	cinics
	[si'nik]	[si'niks]
Femenin	cinica	cinicas
	[si'niko̞]	[si'niko̞s]

cinic

1. Relatiu als cinics antics, a lor filosofia materialista e anticonformista.
2. (per extension' pejoratiu) Que fa mòstra d'una impudéncia insolenta, subretot a causa del desenlusiment o del refús de l'ipocrisia.
3. (per extension) Qu'es desencantat, desenlusit o que mòstra un desinterès fastigat al vejaire de quicòm.
4. Gossatièr

Derivats

• cinicament
• escòla cinica

Parents

• cinisme

Sinonims

• impudent
• desvergonhat

Traduccions

alemand: zynisch (de), kynisch (de) (filosofia) anglés: cynical (en) basc: catalan: cínic (ca)

espanhòl: cínico (es) francés: cynique (fr) italian: cinico (it) portugués: cínico (pt)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
cinic	cinics
[si'nik]	[si'niks]

cinic masculin, (equivalent femenin: cinica)

1. Filosòf de l'escòla cinica
2. (Péjoratiu) Persona mòstrant lo cinisme.

Traduccions

alemand: Zyniker (de) anglés: cynic (en) basc: catalan: cínic (ca)

espanhòl: cínico (es) francés: cynique (fr) italian: cinico (it) portugués: cínico (pt)