combatent

Occitan

Etimologia

De combatre

Prononciacion

/komβaˈtent/, /komβaˈtent/, provençau /kõⁿbaˈtẽⁿ/, /kõⁿbaˈtẽⁿ/

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	combatent	combatents
	[komβaˈtent]	[komβaˈtent]
Femenin	combatenta	combatentas
	[komβaˈtento̞]	[komβaˈtento̞s]

combatent

1. Que combat.

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
combatent	combatents
[komβaˈtent]	[komβaˈtent]

combatent masculin, (equivalent femenin: combatenta)

1. Òme, apartenent a una de las fòrças d'una armada regulara, que combat per un país.
2. Civil que pren las armas, coma volontari d'una milícia o coma membre d'un moviment de resisténcia.

Traduccions

alemand: Kämpfer (de), Streiter (de) anglés: combatant (en), fighter (en) basc: catalan: combatent (ca)

espanhòl: combatiente (es) francés: combattant (fr) italian: combattente (it) portugués: combatente (pt)

Forma de vèrb

combatent

1. Participi present de combatre

Catalan

Etimologia

De combatre

Prononciacion

Oriental: central /kumbəˈten/, /kumbəˈten/, balear /kombəˈtent/, /kombəˈtent/, /kumbəˈtent/, /kumbəˈtent/

Occidental: nord-occidental /kombaˈten/, /kombaˈten/, valencian /kombaˈtent/, /kombaˈtent/

Adjectiu

combatent masculin o femenin, (plural: combatents)

1. Que combat.

Nom comun

combatent masculin o femenin, (plural: combatents)

1. combatent ^(ca) / combatenta ^(ca)

Forma de vèrb

combatent

1. Participi present de combatre