complement

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin complementum, de complere

Prononciacion

lengadocian, gascon /kumpleˈment/

França (Bearn) : escotar « complement »

provencau /kũⁿpleˈmẽⁿ/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
complement complements
[kumpleˈment] [kumpleˈments]

complament masculin

  1. Çò qui s’apond o que cal apondre a quicòm per que venga entièr, complèt.
  2. (geometria) Çò que cal apondre a un angle que complete l’angle drech, es a dire nonanta grases.
  3. (aritmetica) Diferéncia entre un nombre e l’unitat seguida de tant de zèros qu’i a de chifras dins aquel nombre.
    • Complement aritmetic d’un nombre. - Lo complement aritmetic de 760 es 240.
  4. (astronomia) Distància angulara d’un astre cap al zenit.
  5. (musica) Çò que cal apondre per completar l’octava.
  6. (gramatica) Mots o grops de mots utilizats per completar la nocion o determinar lo sens dels mots als que son jonches, dirèctament o indirèctament amb de preposicions.

Derivats

Traduccions


Anglés

Etimologia

Del latin complementum, de complere

Prononciacion

Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « complement »

Prononciacion

/ˈkɒmpləˌmɛnt/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
complement complements

complament masculin

  1. complement (oc) (1, 2)

Vèrb

complament

  1. completar (oc), emplir, far caber

Catalan

Etimologia

Del latin complementum, de complere

Prononciacion

Balearic /kompləˈment/, Central /kumpləˈmen/, Valencian /kompleˈment/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
complement complements

complament masculin

  1. complement (oc)