complement
Aparença
Occitan
Etimologia
- Del latin complementum, de complere
Prononciacion
- lengadocian, gascon /kumpleˈment/
França (Bearn) : escotar « complement »
- provencau /kũⁿpleˈmẽⁿ/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
complement | complements |
[kumpleˈment] | [kumpleˈments] |
complament masculin
- Çò qui s’apond o que cal apondre a quicòm per que venga entièr, complèt.
- (geometria) Çò que cal apondre a un angle que complete l’angle drech, es a dire nonanta grases.
- (aritmetica) Diferéncia entre un nombre e l’unitat seguida de tant de zèros qu’i a de chifras dins aquel nombre.
- Complement aritmetic d’un nombre. - Lo complement aritmetic de 760 es 240.
- (astronomia) Distància angulara d’un astre cap al zenit.
- (musica) Çò que cal apondre per completar l’octava.
- (gramatica) Mots o grops de mots utilizats per completar la nocion o determinar lo sens dels mots als que son jonches, dirèctament o indirèctament amb de preposicions.
Derivats
Traduccions
|
Anglés
Etimologia
- Del latin complementum, de complere
Prononciacion
Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « complement »
Prononciacion
/ˈkɒmpləˌmɛnt/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
complement | complements |
complament masculin
- complement (oc) (1, 2)
Vèrb
complament
Catalan
Etimologia
- Del latin complementum, de complere
Prononciacion
Balearic /kompləˈment/ , Central /kumpləˈmen/ , Valencian /kompleˈment/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
complement | complements |
complament masculin