comtessa
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- Du latin cŏmĭtem, accusatiu de cŏmes (« companh », « que fa partit del seguiment », « persona de l’escòrta », « comte », « dignitari dins lo Bas Empèri roman »).
Prononciacion
/kunˈteso̞/, procençau /kũⁿˈteso̞/ França (Bearn) : escotar « comtessa »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| comtessa | comtessas |
| [kunˈteso̞] | [kunˈteso̞s] |
comtessa femenin (masculinizacion: comte)
- Femna titulària d'un comtat.
- Títol de noblesa, que designa la dignitària d’un reng al dessús de vescomtessa e d'un al dejós de marquesa.
- Esposa o veusa d'un comte
Derivats
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Du latin cŏmĭtem, accusatiu de cŏmes (« companh », « que fa partit del seguiment », « persona de l’escòrta », « comte », « dignitari dins lo Bas Empèri roman »).
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « comtessa »
Prononciacion
- Oriental: /kumˈtɛsə/, balear /komˈtəsə/, /kumˈtɛsə/
- Occidental: /komˈtesa/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| comtessa | comtesses |
comtessa femenin (masculinizacion: comte)