comte

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Du latin cŏmĭtem, accusatiu de cŏmes (« companh », « que fa partit del seguiment », « persona de l’escòrta », « comte », « dignitari dins lo Bas Empèri roman »).

Prononciacion

/ˈkunte/ França (Bearn) : escotar « comte »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
comte comtes
[ˈkunte] [ˈkuntes]

comte masculin (femenizacion: comtessa)

  1. (Antiquitat) Dignitari de la fin de l’empèri roman e del bas empèri.
  2. (especialament) Comandant militar.
  3. Foncionari governant una division del territòri sota l’autoritat del rei ; en cambi d'aquel sevici, los comtes recebon lo drech de percebre las rendas de las proprietats publicas o de drechs regalians, lo benefici.
  4. Sobeiran d’una senhoriá de peimièr reng, dins lo regim feudal.
  5. Títol de noblesa, que designa lo dignitari d’un reng al dessús de vescomte e d'un al dejós de marqués.

Derivats

Derivats

Traduccions

Catalan

Etimologia

Du latin cŏmĭtem, accusatiu de cŏmes (« companh », « que fa partit del seguiment », « persona de l’escòrta », « comte », « dignitari dins lo Bas Empèri roman »).

Prononciacion

oriental /ˈkɔmtə/, occidental /ˈkɔmte/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
comte comtes

comte masculin (femenizacion: comtessa)

  1. comte

Francés

Etimologia

Du latin cŏmĭtem, accusatiu de cŏmes (« companh », « que fa partit del seguiment », « persona de l’escòrta », « comte », « dignitari dins lo Bas Empèri roman »).

Prononciacion

/kɔ̃t/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
comte comtes
[kɔ̃t]

comte masculin (femenizacion: contessa)

  1. comte