difamacion

Occitan

Etimologia

Del latin diffamatio « divulgar, publicar »

Prononciacion

/difama'sju/, /difama'sju/, provençau /difama'sjũⁿ/, /difama'sjũⁿ/

Sillabas

di|fa|ma|sion

Nom comun

difamacion

Declinason
Singular	Plural
difamacion	difamacions
[difama'sju]	[difama'sjus]

1. Accion o resultat de difamar.
2. (drech francés) Allegacion o imputacion d’un fach que fa damatge a l’onor o a la consideracion de la persona que lo fach es imputat. Al contrari de la calomnia, la difamacion cal pas obligatòriament se basar sus de prepauses injustificats.

Parents

• difamar
• difamador
• difamatòri
• difamat

Sinonims

• maldisença / maudisença
• critica
• calomnia

Traduccions

alemand: Verleumdung (de), Diffamierung (de) anglés: defamation (en), libel (en), slander (en) basc: catalan: difamació (ca)

espanhòl: difamación (es) francés: diffamation (fr) italian: diffamazione (it) portugués: difamação (pt)