duplicitat

Occitan

Etimologia

Del bas latin duplicitas.

Prononciacion

/dyplisiˈtat/, /dyplisiˈtat/

França (Bearn) : escotar « duplicitat »

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
duplicitat	duplicitats
[dyplisiˈtat]	[dyplisiˈtats]

duplicitat femenin

1. Estat de çò qu'es doble.
2. Mala disposicion que pòrta a mostrar de sentiments e d'intencions que correspondon pas a çò verai, en per objectiu d'enganar los autres, coma s'òm èra un doble personatge.
3. (anatomia) Anomalia d'una estructura o d'un organ que se tròba èsser doble.

Sinonims

Disposicion per enganar

• ipocrisia
• falsièira / faussetat
• dissimulacion

Sens anatomic

• duplicacion

Traduccions

alemand: Duplizität (de) anglés: duplicity (en) basc: catalan: duplicitat (ca)

espanhòl: duplicidad (es) francés: duplicité (fr) italian: duplicità (it) portugués: duplicidade (pt)

Catalan

Etimologia

Del bas latin duplicitas.

Prononciacion

/duplisiˈtat/, /duplisiˈtat/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
duplicitat	duplicitats

duplicitat femenin

1. duplicitat ^(oc)