doble
Aparença
Occitan
Etimologia
- Del latin duplus « dos còps tan grand ».
Prononciacion
/'dubble/ França (Bearn) : escotar « doble »
Sillabas
do|ble
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | doble | dobles |
['dubble] | ['dubbles] | |
Femenin | dobla | doblas |
['dubblo̞] | ['dubblo̞s] |
doble
- Que val, que pèsa o que conten dos còps del tant.
- Dobla dòsi de pastís.
- (per extension) Qu'es compausat de doas causas parelhas, o analògas entre elas, o simplament de meteissa natura, de metissa espècia.
- Un doble reng d’arbres.
- Aquel ostal ten una dobla dintrada.
- (drech) Qualifica los actes o los contractes que se'n fa d'originals semblables, per ne daissar un entre las mans de caduna de las partidas a l'interés.
- (jòcs) Seria de doas valors identicas sus un meteis supòrt (dominò), dins un meteissa man (cartas).
- Doble as, doble dos, doble parelh, etc.
- (figurat) Qualifica las causas mai fòrtas, de qualitat superiora, de vertut mai eficaç que las autras causas de meteissa natura.
- Dobla bièra.
- grasdoble.
- (figurat) Que ten de duplicitat.
- Menar una dobla vida.
- Far un jòc doble.
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
doble | dobles |
['dubble] | ['dubbles] |
doble masculin
- Quantitat dos còps mai granda.
- Aquela transaccion li tornèt lo doble de son investiment.
- Èsser condamnat al doble.
- Causa semblabla, simetricament parelha.
- Còpia d’un original.
- Far un doble de sas claus.
- (particular) Un dels originals, o solament la còpia d’un acte, d’un tractat, d'un contracte, etc.
- Exemplar o escapolon suplementari d'una colleccion.
- (figurat) Sosia o persona avent de trachs de caractèr prochissim.
- (Antiquitat) (religion) Còrs impalpable que, segon la cresença dels ancians Egipcians, s’escapava del còrs material al moment de la mòrt.
- (tennis) Partida de dos contra dos.
Sinonims
- Doble de se
- doble d'un acte
Parents
Forma de vèrb
doble
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de doblar.
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de doblar.
Catalan
Etimologia
- Del latin duplus « dos còps tan grand ».
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « doble »
Prononciacion
/ˈdobbɫə/ , /ˈdoβɫe/
Sillabas
do|ble
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | doble | dobles |
Femenin | doble | dobles |
doble masculin o femenin
Nom comun
doble masculin (Plural: dobles)
Espanhòl
Etimologia
- Del latin duplus « dos còps tan grand ».
Prononciacion
Veneçuèla : escotar « doble »
Prononciacion
/ˈdoβle/
Sillabas
do|ble
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | doble | dobles |
Femenin | doble | dobles |
doble masculin o femenin
Nom comun
doble masculin (Plural: dobles)
Categorias :
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Adjectius en occitan
- Noms comuns en occitan
- Vèrbes conjugats en occitan
- catalan
- Mots en catalan eissits d’un mot en latin
- Adjectius en catalan
- Noms comuns en catalan
- espanhòl
- Mots en espanhòl eissits d’un mot en latin
- Adjectius en espanhòl
- Noms comuns en espanhòl