edicte

Occitan

Etimologia

Del latin edictum « reglament, ordonança, edicte »

Prononciacion

lengadocian /eˈðitte/, /eˈðitte/

gascon /eˈðikte/, /eˈðikte/

provençau /eˈdikte/, /eˈdikte/

Sillabas

e|dic|te

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
edicte	edictes
[eˈðitte]	[eˈðittes]

edicte masculin

1. (drech roman) Publicacion dels magistrats romans al començar lor carga atal donant las directrivas de seguir per l’administracion de la justícia e del governament.
2. (drech) Òrdre escrich promulgat per l'autoritat.

Parents

• edictar
• editar

Traduccions

alemand: Edikt (de) anglés: edict (en) basc: catalan: edicte (ca)

espanhòl: edicto (es) francés: édit (fr) italian: editto (it) portugués: édito (pt), edito (pt)

Forma de vèrb

edicte

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de edictar
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de edictar

Catalan

Etimologia

Del latin edictum « reglament, ordonança, edicte »

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « edicte »

Prononciacion

oriental /əˈðiktə/, /əˈðiktə/

occidental /eˈðikte/, /eˈðikte/

Sillabas

e|dic|te

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
edicte	edictes

edicte masculin

1. edicte ^(oc)