guida

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

De guidar.

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈgiðo̞/; provençau /ˈgidə/

França (Bearn) : escotar « guida »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
guida guidas
[ˈgiðo̞] [ˈgiðo̞s]

guida masculin o femenin

  1. La persona que mena una persona e, l’acompanhant, li mòstra lo camin.
    • Un guida de montanha.
  2. La persona que dirigís, mena dins la vida, dins los afars.
    • Un guida esperital.
  3. (Militar) Persona que conéis las rotas del país e dirigís lo caminament d’una tròpa.
  4. Objècte que la foncion es de guidar...
    1. las bèstias: retnas, tralhas, estiras.
    2. un veïcul: lata o timon de carreta.
    3. un autre objècte: marc
    4. amb las instruccions publicadas, coma un libre, una mapa, un recuèlh temaric, ...
      • Un guida toristic.
  5. Tot çò que dirigís o inspira qualqu’un dins sas accions.
    • La lei es mon guida.

Sinonims

Persona que dirigís

Derivats

Traduccions

Forma de vèrb

guida

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de guidar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de guidar

Francés

Prononciacion

/gida/

França (París) : escotar « guida »

Forma de vèrb

guida

  1. Tresena persona del singular del passat simple de l'indicatiu de guider

Italian

Etimologia

De guidare.

Prononciacion

/ˈgwida/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
guida guide

guida masculin o femenin

  1. guida (oc)

Forma de vèrb

guida

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de guidare
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de guidare