manòbra

Occitan

Etimologia

Del latin manus « man » e del latin opera « activitat ».

Prononciacion

/manˈɔβɾo̞/, /manˈɔβɾo̞/, provençau: /manˈɔbʀo̞/, /manˈɔbʀo̞/

Sillabas

ma|nò|bra

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
manòbra	manòbras
[manˈɔβɾo̞]	[manˈɔβɾo̞s]

manòbra masculin o femenin

1. Trabalhador o trabalhadora sota los òrdres d’una persona mai qualificada.
2. (pejoratiu) Persona executant un obratge grossièrament e per rotina.

Sinonims

• ajuda
• pòrtamortièr
• jornalièr
• bracièr

Derivats

• manobrièr

Traduccions

alemand: Hilfsarbeiter (de) anglés: unskilled worker (en) basc: peoi (eu) catalan: maniobra (ca)

espanhòl: maniobra (es), operario (es) francés: manœuvre (fr) italian: manovra (it) portugués: manobra (pt)

Nom comun 2

Declinason
Singular	Plural
manòbra	manòbras
[manˈɔβɾo̞]	[manˈɔβɾo̞s]

manòbra femenin

1. Accion amb que la man fa mòure un aparelh.
   • La manòbra d'una automobila.
   • La manòbra d’una pompa.
2. (marina) Accion de governar, de menar un naviri, de reglar sos movements, de li far realizar las evolucions necessàrias per la rota o lo combat.
3. (marina) Ensemble dels cordatges d'un naviri
4. (militar) Movement que se fa executar e de tropas en campanha.
   • Las auçardas manòbras del general donèron la victòria.
5. (analogia) Los quites movements realizats en temps de patz per exercir las tropas.
6. (per extension) Ensemble dels movements per mòure o desplaçar.
7. (figurat) Mejan untilizat per capitar los objectius.
   • De manòbras politicas.

Sinonims

Mejan untilizat per capitar los objectius

intriga

machinacion

Derivats

• manobrar
• manobrable

Traduccions

alemand: Manöver (de) (4, 5) anglés: RU: manoeuvre (en), EUA maneuvre (en); rigging (en) (cordatges) basc: maniobra (eu) catalan: maniobra (ca)

espanhòl: maniobra (es) francés: manœuvre (fr) italian: manovra (it) portugués: manobra (pt)

Forma de vèrb

manòbra

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de manobrar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de manobrar