manòbra

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin manus « man » e del latin opera « activitat ».

Prononciacion

/manˈɔβɾo̞/, provençau: /manˈɔbʀo̞/

Sillabas

ma||bra

Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
manòbra manòbras
[manˈɔβɾo̞] [manˈɔβɾo̞s]

manòbra masculin o femenin

  1. Trabalhador o trabalhadora sota los òrdres d’una persona mai qualificada.
  2. (pejoratiu) Persona executant un obratge grossièrament e per rotina.

Sinonims

Derivats

Traduccions

Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
manòbra manòbras
[manˈɔβɾo̞] [manˈɔβɾo̞s]

manòbra femenin

  1. Accion amb que la man fa mòure un aparelh.
    • La manòbra d'una automobila.
    • La manòbra d’una pompa.
  2. (marina) Accion de governar, de menar un naviri, de reglar sos movements, de li far realizar las evolucions necessàrias per la rota o lo combat.
  3. (marina) Ensemble dels cordatges d'un naviri
  4. (militar) Movement que se fa executar e de tropas en campanha.
    • Las auçardas manòbras del general donèron la victòria.
  5. (analogia) Los quites movements realizats en temps de patz per exercir las tropas.
  6. (per extension) Ensemble dels movements per mòure o desplaçar.
  7. (figurat) Mejan untilizat per capitar los objectius.
    • De manòbras politicas.

Sinonims

Mejan untilizat per capitar los objectius
intriga
machinacion

Derivats

Traduccions

Forma de vèrb


manòbra

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de manobrar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de manobrar