rama

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

(nom 1) Del latin ramus « branca ».
(nom 2) Del alemand Rahmen « quadre ».
(nom 3) Del arabi andalós رَزْمَه, rázma de l'arabi رِزْمَة, rizma « fais »

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈramo̞/; provençau /ˈʀamə/

França (Bearn) : escotar « rama »

Sillabas

ra|ma

Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
rama ramas
[ˈramo̞] [ˈramo̞s]

rama femenin

  1. Brancas d’arbres cobèrtas de fuèlhas, fulham.
  2. Brancon, eissirment, vitz, pampa.
  3. (orticultira, arboricultura) Paissèl.

Parents

Derivats

Traduccions

brancon


Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
rama ramas
[ˈramo̞] [ˈramo̞s]

rama masculin

  1. (estampariá) Quadre de fèrre a l’interior de que s'ajustan çò que se cal estampar.

Traduccions

quadre d'estamparia


Nom comun 3

Declinason
Singular Plural
rama ramas
[ˈramo̞] [ˈramo̞s]

rama masculin

  1. (industria del papièr) Fais de vint mans de papièr, cinc cent fuèlhas.

Derivats

Traduccions

500 fuèlhas de papièr


Forma de vèrb

rama

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ramar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de ramar

Catalan

Etimologia

(nom 1) Del latin ramus « branca ».
(nom 2) Del alemand Rahmen « quadre ».

Prononciacion

oriental /ˈramə/, occidental /ˈrama/

Sillabas

ra|ma

Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
rama rames

rama femenin

  1. rama (ca): brancon, fulham

Nom comun 2

rama femenin

  1. rama (ca): estampariá

Forma de vèrb

rama

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ramar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de ramar

Espanhòl

Etimologia

(nom 1) Del latin ramus « branca ».
(nom 2) Del alemand Rahmen « quadre ».

Prononciacion

oriental /ˈrama/

Sillabas

ra|ma

Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
rama ramas

rama femenin

  1. rama (oc): brancon, fulham

Nom comun 2

rama femenin

  1. rama (oc): estampariá

Forma de vèrb

rama

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ramar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de ramar

Portugués

Etimologia

(nom 1) Del latin ramus « branca ».
(nom 2) Del alemand Rahmen « quadre ».

Prononciacion

oriental [?]

Sillabas

ra|ma

Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
rama ramas

rama femenin

  1. rama (ca): brancon, fulham

Nom comun 2

rama femenin

  1. rama (ca): estampariá

Forma de vèrb

rama

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ramar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de ramar