sabre

Occitan

Etimologia

Per l’alemand Säbel, de l'ongrés szablya.

Prononciacion

lengadocian, gascon [ˈsaβɾe], /ˈsaβɾe/

provençau [ˈsabʀe], /ˈsabʀe/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
sabre	sabres
[ˈsaβɾe]	[ˈsaβɾes]

sabre masculin

1. Arma blanca que la lama, longa e d'un sol talh, es drecha o presenta una corbadura mai o mens convèxa del costart afilat.
2. (per analogia de forma, botonica) (gascon) Glaujòl

Derivats

• sabrada
• sabraire
• sabrar
• sabrejar

Traduccions

alemand: Säbel (de) anglés: sabre (en) (RU), saber (en) (EUA) basc: catalan: sabre (ca)

espanhòl: sable (es) francés: sabre (fr) italian: sciabola (it) portugués: sabre (pt)

Forma de vèrb

sabre

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de sabrar
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de sabrar

Anglés

Etimologia

Pel francés Sabre, de l’alemand Säbel, de l'ongrés szablya.

Prononciacion

[ˈseɪbə(ɹ)], /ˈseɪbə(ɹ)/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
sabre	sabres
[ˈseɪbə(ɹ)]	[ˈseɪbə(ɹ)z]

sabre

1. (RU) sabre ^(oc)

Vèrb

to sabre

1. sabrar

Catalan

Etimologia

Per l’alemand Säbel, de l’alemand Säbel, de l'ongrés szablya.

Prononciacion

oriental [ˈsaβɾə], /ˈsaβɾə/

occidental [ˈsaβɾe], /ˈsaβɾe/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
sabre	sabres

sabre masculin

1. sabre ^(oc)

Francés

Etimologia

Per l’alemand Säbel, de l'ongrés szablya.

Prononciacion

[sabʁ], /sabʁ/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
sabre	sabres
[sabʁ]

sabre masculin

1. sabre ^(oc)

Forma de vèrb

sabre

1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de sabrer
2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de sabrer
3. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de sabrer
4. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de sabrer
5. Segonda persona del singular de l'imperatiu de sabrer

Portugués

Etimologia

Pel francés Sabre, de l’alemand Säbel, de l'ongrés szablya.

Prononciacion

Portugal [ˈsabɾɨ], /ˈsabɾɨ/

Brasil [ˈsabɾɪ], /ˈsabɾɪ/, [ˈsabɾi], /ˈsabɾi/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
sabre	sabres

sabre masculin

1. sabre ^(oc)

Forma de vèrb

sabre

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de sabrar
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de sabrar