supersticion

Occitan

Etimologia

Del latin superstitio

Prononciacion

/sypeɾsti'sju/, /sypeɾsti'sju/, provençau /sypeʀsti'sjũⁿ/, /sypeʀsti'sjũⁿ/

França (Bearn) : escotar « supersticion »

Sillabas

su|per|sti|cion

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
supersticion	supersticions
[sypeɾsti'sju]	[sypeɾsti'sjus]

supersticion femenin

1. Cresença fondada sus la crenhença o l’ignorància que dona un caractèr subrenatural o sacrat a unes fenomèns, a unes actes, a unas paraulas.
2. (particular) Presagi que se compren d'unes accidents que son pas que fortuits.
   • I a de supersticion a creire qu’una salièra capvirada e lo sal escampilhat presagian un malastre.

Derivats

• supersticiós

Traduccions

alemand: Aberglaube (de) anglés: superstition (en) basc: sineskeria (eu) catalan: superstició (ca)

espanhòl: superstición (es) francés: superstition (fr) italian: superstizione (it) portugués: superstição (pt)