terren

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin terrenum

Prononciacion

/teˈren/ França (Bearn) : escotar « terren »

Sillabas

ter|ren

Adjectiu

Declinason
Singular Plural
terren terrens
[terˈen] [terˈrens]

terren masculin

  1. Tèrra, sol considerat per çò qu'es de sa natura, de sa composicion, de sa forma.
  2. Espaci de tèrra, definit per son emplaçament o sas limitas.
  3. (per metonimia) Lòc ont se debana una accion.
  4. (geologia) Ensemble de diferents jaces de tèrra al vejaire de lor ancianetat e a lor natura.
  5. (figurat) Ensemble de factors propicis o nefasts a aquicòm.

Variantas dialectalas

Traduccions