titular

Occitan

Etimologia

Del latin titulāris

Prononciacion

/tityˈlaɾ/, /tityˈlaɾ/, provençau /tityˈlaʀ/, /tityˈlaʀ/ França (Bearn) : escotar « titular »

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	titular	titulars
	[tityˈlaɾ]	[tityˈlaɾs]
Femenin	titulara	titularas
	[tityˈlaɾo̞]	[tityˈlaɾo̞s]

titular

1. Que ten lo títol e lo drech d’una dignitat sens n'aver pas la possession, sens ne complir pas la foncion.
   • evesques titulars : prelats dotat de la dignitat de la dignitat episcopala, mas avent pas cap de jurisdiccion diocesana.
2. Se dich de la persona que gausís d’un títol e ne sortís la renda, que complisca o complisca pas la foncion.
   • Professor titular.
3. (espòrt) Que fa partir del ròtle inicial d'una partida

Derivats

• titularizar
• titularizacion

Parents

• títol
• titolar

Traduccions

alemand: betitelt (de) anglés: holder (en), titular (en) basc: titular (eu) catalan: titular (ca)

espanhòl: titular (es) francés: titulaire (fr) italian: titolare (it) portugués: titular (pt)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
titular	titulars
[tityˈlaɾ]	[tityˈlaɾs]

titular masculin, (equivalent femenin: titulara)

1. Òme ocupant un pòste de biais permanent.
2. Persona que li foguèt liurat personalament un permés, una poliça d'assurança, etc.
3. (espòrt) Jogaire que fa partir del ròtle inicial d'una partida
4. (figurat) Òme que ten lo drech a un onor, a un privilègi.

Catalan

Etimologia

Del latin titulāris

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « titular »

Prononciacion

Adjectiu, nom: /tituˈɫar/, /tituˈɫar/, bal. /tituˈɫa/, /tituˈɫa/

Verb: /tituˈɫa/, /tituˈɫa/, val. /tituˈlaɾ/, /tituˈlaɾ/

Adjectiu

titular masculin o femenin, (plural titulars)

1. titular ^(oc)
2. (espòrt) Que fa partir del ròtle inicial d'una partida

Nom comun

titular masculin o femenin, (plural titulars)

1. (espòrt) Jogaire que fa partir del ròtle inicial d'una partida
2. Cadun dels títols de una revista, d'un jornal, etc., de granda tipografia.

Vèrb

titular

1. titolar ^(oc)
2. entitolar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin titulāris

Prononciacion

escotar « titular »

Prononciacion

/tituˈlaɾ/, /tituˈlaɾ/

Adjectiu

titular masculin o femenin, (plural titulares)

1. titular ^(oc)

Nom comun

titular masculin o femenin, (plural titulares)

1. (espòrt) Jogaire que fa partir del ròtle inicial d'una partida
2. Cadun dels títols de una revista, d'un jornal, etc., de granda tipografia.

Vèrb

titular

1. titolar ^(oc)
2. entitolar ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin titulāris

Prononciacion

Portugal /tituˈlaɾ/, /tituˈlaɾ/; Brasil /tʃituˈlaɾ/, /tʃituˈlaɾ/

Adjectiu

titular masculin o femenin, (plural titulares)

1. titular ^(oc)

Nom comun

titular masculin o femenin, (plural titulares)

1. titular ^(oc)

Vèrb

titular

1. titolar ^(oc)
2. entitolar ^(oc)