Vejatz lo contengut

conciliant

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

De conciliar

Prononciacion

/konsiˈljant/, Provençau /kõⁿsiˈljãⁿ/

Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin conciliant conciliants
[konsiˈljant] [konsiˈljants]
Femenin concilianta conciliantas
[konsiˈljanto̞] [konsiˈljanto̞s]

conciliant

  1. Qu'es portat a conciliar las ments, las gents d’interéss opausats.
  2. (particular) Qu'accèpta d'assajar pas d’impausar las sieunas opinions per defugir las bregas.
  3. (metonimia) Se dich d’una actitud, d’un biais de far, que l’objectiu es d'agusar pas los antagonismes.

Parents

Traduccions


Forma de vèrb

conciliant

  1. Participi present de conciliar

Catalan

Prononciacion

Oriental: central /kunsiɫiˈan/, balear /konsiɫiˈant/, /kunsiɫiˈan/
Occidental: nord-occidental /konsiɫiˈan/, valencian /konsiɫiˈant/, /konsiɫiˈan/

Forma de vèrb

conciliant

  1. Participi present de conciliar

Anglés

Etimologia

De conciliate

Prononciacion

[?]

Adjectiu

conciliant

  1. conciliant (oc)

Francés

Etimologia

De concilier

Prononciacion

/kɔ̃siljɑ̃/

Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin conciliant conciliants
Femenin conciliante conciliantes

conciliant

  1. conciliant (oc)

Forma de vèrb

conciliant

  1. Participi present de concilier