antagonisme

Occitan

Etimologia

Del grèc ancian ἀγωνία « luta ».

Prononciacion

/antaɣuˈnisme/, /antaɣuˈnisme/, Provençau /õⁿtaguˈnisme/, /õⁿtaguˈnisme/

Adjectiu

Declinason
Singular	Plural
antagonisme	antagonismes
[antaɣuˈnisme]	[antaɣuˈnismes]

antagonisme

1. Estat de luta, de rivalitat o d'oposicion entre doas fòrças, dos principis.
   • Antagonisme d’opinions, de vejaires, de sistèmas.
2. (fisiologia) Accion de dos muscles, de dos organs, de doas substàncias agissent en sens contrari.
   • L'antagonisme del bicèps e del tricèps dins lo braç.

Parents

• antagonic
• antagonista

Traduccions

alemand: Antagonismus (de) anglés: antagonism (en) basc: aurkakotasun (eu) catalan: antagonisme (ca)

espanhòl: antagonismo (es) francés: antagonisme (fr) italian: antagonismo (it) portugués: antagonismo (pt)

Catalan

Etimologia

Del grèc ancian ἀγωνία « luta ».

Prononciacion

[?]

Adjectiu

Declinason
Singular	Plural
antagonisme	antagonismes

antagonisme

• antagonisme ^(ca)

Francés

Etimologia

Del grèc ancian ἀγωνία « luta ».

Prononciacion

/ɑ̃taɡɔnism/, /ɑ̃taɡɔnism/

Adjectiu

Declinason
Singular	Plural
antagonisme	antagonismes
[ɑ̃taɡɔnism]

antagonisme

• antagonisme ^(ca)