deplorable
Occitan 
Etimologia
- Del latin deplorabilis.
Prononciacion
[depluˈɾaple] , provençau [depluˈʀable]
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | deplorable | deplorables |
[depluˈɾaple] | [depluˈɾaples] | |
Femenin | deplorabla | deplorablas |
[depluˈɾaplo̞] | [depluˈɾaplo̞s] |
deplorable
- Digne que se plora sus son sòrt ; digne de pietat.
- Que merita d’èsser deplorat, en parlant de las causas.
Parents
Traduccions
Anglés 
Etimologia
- Del latin deplorabilis.
Prononciacion
Reialme Unit : escotar « deplorable »
Prononciacion
[dɪˈplɔːɹəbəɫ]
Adjectiu
deplorable
Catalan 
Etimologia
- Del latin deplorabilis.
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « deplorable »
Prononciacion
oriental [dəpɫuˈɾabbɫə] , occidental [depɫoˈɾaβɫe]
Adjectiu
deplorable masculin o femenin, (Plural: deplorables)
Espanhòl 
Etimologia
- Del latin deplorabilis.
Prononciacion
escotar « deplorable »
Prononciacion
Adjectiu
deplorable masculin o femenin, (Plural: deplorables)