deplorable
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- Del latin deplorabilis.
Prononciacion
/depluˈɾaple/, provençau /depluˈʀable/
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | deplorable | deplorables |
| [depluˈɾaple] | [depluˈɾaples] | |
| Femenin | deplorabla | deplorablas |
| [depluˈɾaplo̞] | [depluˈɾaplo̞s] | |
deplorable
- Digne que se plora sus son sòrt ; digne de pietat.
- Que merita d’èsser deplorat, en parlant de las causas.
Parents
Traduccions
Anglés
Etimologia
- Del latin deplorabilis.
Prononciacion
Reialme Unit : escotar « deplorable »
Prononciacion
/dɪˈplɔːɹəbəɫ/
Adjectiu
deplorable
Catalan
Etimologia
- Del latin deplorabilis.
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « deplorable »
Prononciacion
oriental /dəpɫuˈɾabbɫə/, occidental /depɫoˈɾaβɫe/
Adjectiu
deplorable masculin o femenin, (Plural: deplorables)
Espanhòl
Etimologia
- Del latin deplorabilis.
Prononciacion
escotar « deplorable »
Prononciacion
Adjectiu
deplorable masculin o femenin, (Plural: deplorables)