disciplina
Occitan 
Etimologia
Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).
Prononciacion
[dissiˈplino̞] França (Bearn) : escotar « disciplina »
Sillabas
dis|ci|pli|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
disciplina | disciplinas |
[dissiˈplino̞] | [dissiˈplino̞s] |
disciplina femenin
- Metòde d’ensenhament, d’educacion e de direccion.
- Siatz sota la disciplina d’un bon mèstre.
- (educacion) Matèria d’ensenhament.
- Es un problèma grèu que de causir las disciplinas que convenon melhor per la formacion de la joinesa.
- Règla de conducha comuna a totes aqueles que fan partida d’un còrs, d’un òrdre, etc, e l’obediéncia a la quita règla.
- La disciplina d’un òrdre eclesiastic, d’un partit politic […].
- Ensemble de las règlas de conducha definissent un mestièr, un espòrt, lo respècte de las bonas practicas e de l’etica.
- Disciplina esportiva, discipline judiciària, […].
Derivats
Traduccions
Forma de vèrb
disciplina
- Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.
Catalan 
Etimologia
Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).
Prononciacion
Espanha (Valéncia) : escotar « disciplina »
Prononciacion
- oriental [disiˈpɫinə]
- occidental [disiˈpɫina]
Sillabas
dis|ci|pli|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
disciplina | disciplines |
disciplina femenin
Forma de vèrb
disciplina
- Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.
Espanhòl 
Etimologia
Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).
Prononciacion
escotar « disciplina »
Prononciacion
[disθiˈplina]
Sillabas
dis|ci|pli|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
disciplina | disciplinas |
[disθiˈplina] | [disθiˈplinas] |
disciplina femenin
Forma de vèrb
disciplina
- Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.
Francés 
Prononciacion
[disiplina]
França (Lion) : escotar « disciplina »
Forma de vèrb
disciplina
- Tresena persona del singular del preterit de discipliner.
Italian 
Etimologia
Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).
Prononciacion
[diʃʃiˈplina]
Sillabas
dis|ci|pli|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
disciplina | discipline |
[diʃʃiˈplina] | [diʃʃiˈpline] |
disciplina femenin
Forma de vèrb
disciplina
- Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.
Portugués 
Etimologia
Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).
Prononciacion
- Portugal [diʃsi.plˈinɐ]
- Brasil [dʒisiplˈĩnɐ] , [dʒisiplˈinə]
Brasil : escotar « disciplina »
Sillabas
dis|ci|pli|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
disciplina | disciplinas |
disciplina femenin
Forma de vèrb
disciplina
- Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
- occitan
- Mots en francés eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en occitan
- Vèrbes conjugats en occitan
- catalan
- Mots en catalan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en catalan
- Vèrbes conjugats en catalan
- espanhòl
- Mots en espanhòl eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en espanhòl
- Vèrbes conjugats en espanhòl
- francés
- Vèrbes conjugats en francés
- italian
- Mots en italian eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en italian
- Vèrbes conjugats en italian
- portugués
- Noms comuns en portugués