disciplina

Occitan

Etimologia

Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).

Prononciacion

[dissiˈplino̞], /dissiˈplino̞/ França (Bearn) : escotar « disciplina »

Sillabas

dis|ci|pli|na

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
disciplina	disciplinas
[dissiˈplino̞]	[dissiˈplino̞s]

disciplina femenin

1. Metòde d’ensenhament, d’educacion e de direccion.
   • Siatz sota la disciplina d’un bon mèstre.
2. (educacion) Matèria d’ensenhament.
   • Es un problèma grèu que de causir las disciplinas que convenon melhor per la formacion de la joinesa.
3. Règla de conducha comuna a totes aqueles que fan partida d’un còrs, d’un òrdre, etc, e l’obediéncia a la quita règla.
   • La disciplina d’un òrdre eclesiastic, d’un partit politic […].
4. Ensemble de las règlas de conducha definissent un mestièr, un espòrt, lo respècte de las bonas practicas e de l’etica.
   • Disciplina esportiva, discipline judiciària, […].

Derivats

• disciplinari
• disciplinar
• indisciplina

Traduccions

alemand: Disziplin (de) anglés: discipline (en) basc: diziplina (eu) catalan: disciplina (ca)

espanhòl: disciplina (es) francés: discipline (fr) italian: disciplina (it) portugués: disciplina (pt)

Forma de vèrb

disciplina

1. Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.

Catalan

Etimologia

Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).

Prononciacion

Espanha (Valéncia) : escotar « disciplina »

Prononciacion

oriental [disiˈpɫinə], /disiˈpɫinə/

occidental [disiˈpɫina], /disiˈpɫina/

Sillabas

dis|ci|pli|na

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
disciplina	disciplines

disciplina femenin

1. Disciplina

Forma de vèrb

disciplina

1. Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.

Espanhòl

Etimologia

Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).

Prononciacion

escotar « disciplina »

Prononciacion

[disθiˈplina], /disθiˈplina/

Sillabas

dis|ci|pli|na

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
disciplina	disciplinas
[disθiˈplina]	[disθiˈplinas]

disciplina femenin

1. Disciplina

Forma de vèrb

disciplina

1. Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.

Francés

Prononciacion

[disiplina], /disiplina/

França (Lion) : escotar « disciplina »

Forma de vèrb

disciplina

1. Tresena persona del singular del preterit de discipliner.

Italian

Etimologia

Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).

Prononciacion

[diʃʃiˈplina], /diʃʃiˈplina/

Sillabas

dis|ci|pli|na

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
disciplina	discipline
[diʃʃiˈplina]	[diʃʃiˈpline]

disciplina femenin

1. Disciplina

Forma de vèrb

disciplina

1. Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.

Portugués

Etimologia

Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).

Prononciacion

Portugal [diʃsi.plˈinɐ], /diʃsi.plˈinɐ/

Brasil [dʒisiplˈĩnɐ], /dʒisiplˈĩnɐ/, [dʒisiplˈinə], /dʒisiplˈinə/

Sillabas

dis|ci|pli|na

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
disciplina	disciplinas

disciplina femenin

1. Disciplina

Forma de vèrb

disciplina

1. Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.