disciplina

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).

Prononciacion

[dissiˈplino̞]

França (Bearn) : escotar « disciplina »

Sillabas

dis|ci|pli|na

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
disciplina disciplinas
[dissiˈplino̞] [dissiˈplino̞s]

disciplina femenin

  1. Metòde d’ensenhament, d’educacion e de direccion.
    • Siatz sota la disciplina d’un bon mèstre.
  2. (educacion) Matèria d’ensenhament.
    • Es un problèma grèu que de causir las disciplinas que convenon melhor per la formacion de la joinesa.
  3. Règla de conducha comuna a totes aqueles que fan partida d’un còrs, d’un òrdre, etc, e l’obediéncia a la quita règla.
    • La disciplina d’un òrdre eclesiastic, d’un partit politic […].
  4. Ensemble de las règlas de conducha definissent un mestièr, un espòrt, lo respècte de las bonas practicas e de l’etica.
    • Disciplina esportiva, discipline judiciària, […].

Derivats

Reviradas

Open book 01.svgForma de vèrb

disciplina

  1. Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.

Catalan Flag of Catalonia.svg

Etimologia

Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).

Prononciacion

oriental [disiˈpɫinə]
occidental [disiˈpɫina]

Sillabas

dis|ci|pli|na

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
disciplina disciplines

disciplina femenin

  1. Disciplina

Open book 01.svgForma de vèrb

disciplina

  1. Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.

Espanhòl Lang-es.gif

Etimologia

Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).

Prononciacion

[disθiˈplina]

Sillabas

dis|ci|pli|na

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
disciplina disciplinas
[disθiˈplina] [disθiˈplinas]

disciplina femenin

  1. Disciplina

Open book 01.svgForma de vèrb

disciplina

  1. Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.

Francés Flag of France.svg

Prononciacion

[disiplina]

Open book 01.svgForma de vèrb

disciplina

  1. Tresena persona del singular del preterit de discipliner.

Italian Flag of Italy.svg

Etimologia

Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).

Prononciacion

[diʃʃiˈplina]

Sillabas

dis|ci|pli|na

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
disciplina discipline
[diʃʃiˈplina] [diʃʃiˈpline]

disciplina femenin

  1. Disciplina

Open book 01.svgForma de vèrb

disciplina

  1. Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disciplinar.

Portugués Flag of Portuguese language (PT-BR).svg

Etimologia

Del latin disciplina, de discipulus (« disciple »), de discere (« aprene »).

Prononciacion

Portugal [diʃsi.plˈinɐ]
Brasil [dʒisiplˈĩnɐ], [dʒisiplˈinə]

Sillabas

dis|ci|pli|na

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
disciplina disciplinas

disciplina femenin

  1. Disciplina

Open book 01.svgForma de vèrb

disciplina

  1. Tresena persona del singular del present indicatiu de disciplinar.