escampar

Occitan

Etimologia

De camp amb lo prefix verbal es-.

Prononciacion

[eskamˈpa], /eskamˈpa/

França (Bearn) : escotar « escampar »

Sillabas

es | cam | par (3)

Vèrb

escampar

1. Espargir, vojar.
2. Lançar.
3. Balajar.

Derivats

• escampador
• escampaire
• escampament

Reviradas

anglés: to spill (en) (1), to throw (en) (2), to sweep (en) (3) catalan: escampar (ca) (1), tirar (ca) (2), escombrar (ca) (3)

francés: répandre (fr) (1), lancer (fr) (2), balayer (fr) (3)

Conjugason

Lengadocian

Infinitiu	escampar
Gerondiu	escampant
Participi passat
	singular			plural
masculin	escampat			escampats
femenin	escampada			escampadas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	escampi escampe	escampas	escampa	escampam	escampatz	escampan
Imperfach	escampavi	escampavas	escampava	escampàvem	escampàvetz	escampavan
Preterit	escampèri	escampères	escampèt	escampèrem	escampèretz	escampèron
Futur	escamparai	escamparàs	escamparà	escamparem	escamparetz	escamparàn
Condicional	escampariái	escampariás	escampariá	escampariam	escampariatz	escamparián
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	escampe	escampes	escampe	escampem	escampetz	escampen
Imperfach	escampèssi	escampèsses	escampès escampèsse	escampèssem	escampèssetz	escampèsson
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Afirmatiu	—	escampa !	—	escampem !	escampatz !	—
Negatiu	—	escampes pas !	—	escampem pas !	escampetz pas !	—
Nòtas