escantir

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

/eskanˈti/

França (Bearn) : escotar « escantir »

Sillabas

es | can | tir (3)

Vèrb

escantir

  1. Far cessar de cremar.
  2. Far cessar de far la lum.

Derivats

Variantas dialectalas

Sinonims

Antonims

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu escantir
Gerondiu escantissent
Participi passat
singular plural
masculin escantit escantits
femenin escantida escantidas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present escantissi escantisses escantís escantissèm escantissètz escantisson
Imperfach escantissiái escantissiás escantissiá escantissiam escantissiatz escantissián
Preterit escantiguèri escantiguères escantiguèt escantiguèrem escantiguèretz escantiguèron
Futur escantirai escantiràs escantirà escantirem escantiretz escantiràn
Condicional escantiriái escantiriás escantiriá escantiriam escantiriatz escantirián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present escantisca escantiscas escantisca escantiscam escantiscatz escantiscan
Imperfach escantiguèsse escantiguèsses escantiguèsse escantiguèssem escantiguèssetz escantiguèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu escantís ! escantiscam ! escantissetz !
Negatiu escantiscas pas ! escantiscam pas ! escantiscatz pas !