espiona

Occitan

Etimologia

Del germanic gotic *spaíha

Prononciacion

/es'pjuno̞/, /es'pjuno̞/ França (Bearn) : escotar « espiona »

Sillabas

es|pio|na

Nom comun

espiona femenin (al masculin: espion)

Declinason
Singular	Plural
espiona	espionas
[es'pjuno̞]	[es'pjuno̞s]

1. Persona encargada per un país de recampar clandestinament, dins un autre país, d'informacions demoradas secrètas ; aquela qu'espiona.
2. (per extension) Femena qu'obsèrva a l'amagat las activitats d’autrú per las contar a qualqu'un mai.
3. Se dich tanben dels espleches destinat a espionar.

Sinonims

• espia (lenga classica) (lengadocian)

Traduccions

alemand: Spion (de), Späher (de) anglés: spy (en) basc: espioi (eu) catalan: espia (ca)

espanhòl: espía (es) francés: espion (fr) italian: spia (it) portugués: espião (pt)

Forma de vèrb

espiona

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de espionar
2. Segonda persona del singular de L'inpératiu afirmatiu de espionar