espiona

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del germanic gotic *spaíha

Prononciacion

/es'pjuno̞/ França (Bearn) : escotar « espiona »

Sillabas

es|pio|na

Nom comun

espiona femenin (al masculin: espion)

Declinason
Singular Plural
espiona espionas
[es'pjuno̞] [es'pjuno̞s]
  1. Persona encargada per un país de recampar clandestinament, dins un autre país, d'informacions demoradas secrètas ; aquela qu'espiona.
  2. (per extension) Femena qu'obsèrva a l'amagat las activitats d’autrú per las contar a qualqu'un mai.
  3. Se dich tanben dels espleches destinat a espionar.

Sinonims

  • espia (lenga classica) (lengadocian)

Traduccions

Forma de vèrb

espiona

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de espionar
  2. Segonda persona del singular de L'inpératiu afirmatiu de espionar