fornir

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

De l’ancian bas vièlh francic *frumjan (« complir, realizar »)

Prononciacion

/fuɾˈni/

Vèrb

fornir

  1. Provesir; aprovesir çò que cal o se de d'aver.
    • Lo comerçant que fornís lo restaurant.
  2. Liurar, balhar ; procurar ; far aver en quantitat sufisenta quicòm, lo vendent, lo balhar, lo produsent, etc.
    • Aquela societat fornís lo gas e l'electricitat.
  3. (en particular) Produire, expausar, se ditz subretot dins las proceduras normadas e d’administracion.
    • Fornir la pèças d'un dossiers.
    • Fornirai la pròva que cal.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions


Catalan

Etimologia

De l’ancian bas vièlh francic *frumjan (« complir, realizar »)

Prononciacion

Oriental: /furˈni/
Occidental: nord-occidental /forˈni/, valencian /foɾˈniɾ/, /fuˈniɾ/

Vèrb

fornir

  1. fornir (oc)