instructora
Aparença
Occitan
Etimologia
- Del latin instructor.
Prononciacion
- gascon /instɾykˈtuɾo̞/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
instructora | instructoras |
[instɾykˈtuɾo̞] | [instɾykˈtuɾo̞s] |
instructora (gascon); masculin, (masculin instructor)
- Aquela qu'instrutz.
Variantas dialectalas
Traduccions
Forma d'adjectiu
instructora
- femenin singular de instructor
Catalan
Etimologia
- Del latin instructor.
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
instructora | instructores |
instructora femenin, (masculin instructor)
Forma d'adjectiu
instructora
- femenin singular de instructor
Espanhòl
Etimologia
- Del latin instructor.
Prononciacion
- /instɾukˈtoɾa/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
instructora | instructoras |
instructora femenin, (masculin instructor)
Forma d'adjectiu
instructora
- femenin singular de instructor
Categorias :
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en occitan
- Occitan gascon
- Formas d'adjectius en occitan
- catalan
- Mots en catalan eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en catalan
- Formas d'adjectius en catalan
- espanhòl
- Mots en espanhòl eissits d’un mot en latin
- Noms comuns en espanhòl
- Formas d'adjectius en espanhòl