narracion

Occitan

Etimologia

Manlèu del latin narratio, de narrare (« racontar »).

Prononciacion

/nara'sju/, /nara'sju/, provençau /nara'sjũⁿ/, /nara'sjũⁿ/ França (Bearn) : escotar « narracion »

Sillabas

nar|ra|cion

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
narracion	narracions
[nara'sju]	[nara'sjus]

narracion

1. Raconte, expausat de fachs dins un obratge literari.
2. (Retorica antica) Partida del discors ont l’orator raconta, expausa, desvolopa lo fach.

Parents

• narrable
• narratiu
• narrar

Traduccions

alemand: Erzählung (de) anglés: narrative (en), narration (en) basc: kontaketa (eu) catalan: narració (ca)

espanhòl: narración (es) francés: narration (fr) italian: narrazione (it) portugués: narração (pt)