orator

Occitan

Etimologia

Del latin orator, deribat del vèrbe orare (« parlar »).

Prononciacion

[uɾa'tuɾ], /uɾa'tuɾ/

França (Bearn) : escotar « orator »

Sillabas

o|ra|tor

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
orator	orators
[uɾa'tuɾ]	[uɾa'tuɾs]

orator masculin (per una femna: oratritz / oratora)

1. Persona que compausa, que prononcia de discors o d'obratges d’eloquéncia.
2. (teatre) Persona que pren la paraula al nom d’una tropa de comedians.

Reviradas

alemand: Redner (de), Sprecher (de) anglés: orator (en) (persona eloquenta), speaker (en) (d'un eveniment) catalan: orador (ca) espanhòl: orador (es)

francés: orateur (fr) italian: oratore (it) basc: alto falante (eu), orador (eu) portugués: orador (pt)

Anglés

Etimologia

Del latin orator, deribat del vèrbe orare (« parlar »).

Prononciacion

[uɾa'tuɾ], /uɾa'tuɾ/

Sillabas

o|ra|tor

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
orator	orators

orator masculin

1. Persona que ten l'eloquéncia de téner los discors