Vejatz lo contengut

orator

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin orator, deribat del vèrbe orare (« parlar »).

Prononciacion

/uɾa'tuɾ/
escotar « orator »

Sillabas

o|ra|tor

Nom comun

Declinason
Singular Plural
orator orators
[uɾa'tuɾ] [uɾa'tuɾs]

orator masculin (per una femna: oratritz / oratora)

  1. Persona que compausa, que prononcia de discors o d'obratges d’eloquéncia.
  2. (teatre) Persona que pren la paraula al nom d’una tropa de comedians.

Traduccions

Anglés

Etimologia

Del latin orator, deribat del vèrbe orare (« parlar »).

Prononciacion

/uɾa'tuɾ/

escotar « orator »
Reialme Unit (Southern England) : escotar « orator »

Sillabas

o|ra|tor

Nom comun

Declinason
Singular Plural
orator orators

orator masculin

  1. Persona que ten l'eloquéncia de téner los discors