orator

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

Del latin orator, deribat del vèrbe orare (« parlar »).

Prononciacion

[uɾa'tuɾ]

França (Bearn) : escotar « orator »

Sillabas

o|ra|tor

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
orator orators
[uɾa'tuɾ] [uɾa'tuɾs]

orator masculin (per una femna: oratritz / oratora)

  1. Persona que compausa, que prononcia de discors o d'obratges d’eloquéncia.
  2. (teatre) Persona que pren la paraula al nom d’una tropa de comedians.

Reviradas

Anglés English language.svg

Etimologia

Del latin orator, deribat del vèrbe orare (« parlar »).

Prononciacion

[uɾa'tuɾ]

Sillabas

o|ra|tor

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Singular Plural
orator orators

orator masculin

  1. Persona que ten l'eloquéncia de téner los discors