ocupar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin occupare « prene abans los autres »

Prononciacion

/uky'pa/ França (Bearn) : escotar « ocupar »

Sillabas

o|cu|par

Vèrb

ocupar

  1. Prene possession de ; gardar en sa possession.
    • La vila es ocupada per l'armada.
  2. Cobrir un periòde de temps.
    • Aquel prètzfach m’ocupa a plen temps.
  3. Aver, en parlant d'una foncion o d'un emplec.
    • Ocupar un ofici ministerial.
  4. Recobrir un lòc.
    • La máger partida de la Terra es ocupada pels oceans.
  5. (drech) Se sasir, prene possession d’un domèni ; s’i establir.
  6. (per extension) abitar.
  7. Emplegar qualqu’un per far quicòm ; donar d’ocupacion.
    • Cal ocupar los enfants pendent las vacanças.
  8. Emplir un espaci o una durada.
    • Ocupa tota la plaça.

Sinonims

Derivats

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin occupare « prene abans los autres »

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « ocupar »

Prononciacion

oriental /ukuˈpa/
occidental /okuˈpa/, valencian /okuˈpaɾ/

Sillabas

o|cu|par

Vèrb

ocupar

  1. Ocupar

Espanhòl

Etimologia

Del latin occupare « prene abans los autres »

Prononciacion

Veneçuèla : escotar « ocupar »

Prononciacion

peninsular /okuˈpaɾ/
american /ok(u)ˈpaɾ/, /o.kuˈpaɾ/

Sillabas

o|cu|par

Vèrb

ocupar

  1. Ocupar

Portugués

Etimologia

Del latin occupare « prene abans los autres »

Prononciacion

[?]

Sillabas

o|cu|par

Vèrb

ocupar

  1. Ocupar