penible

Occitan

Etimologia

De pena.

Prononciacion

/peni'ple/, /peni'ple/ França (Bearn) : escotar « penible »

Sillabas

pe|ni|ble

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	penible	penibles
	[peni'ple]	[peni'ples]
Femenin	penibla	peniblas
	[peni'plo̞]	[peni'plo̞s]

penible

1. Que se fa amb pena, que dona de pena, de fatiga.
2. (figurat) Qualifica un estil que manca de natural e que fa mòstre de l’esfòrç.
3. Que fa de pena, que tòca desagradablament l’anma, la ment.
   • Situacion penibla.
   • Sentiment penible.

Sinonims

• penós

Parents

• penibilitat

Traduccions

alemand: traurig (de), schmerzlich (de), betrüblich (de), peinlich (de) (Situation) anglés: distressing (en), painful (en) basc: gogaikarria (eu) catalan: afanyòs (ca), pesat (ca), penible (ca)

espanhòl: penoso (es), pesado (es) francés: pénible (fr) italian: penoso (it) portugués: aflitivo (pt), doloroso (pt), penoso (pt)

Catalan

Etimologia

De pena.

Prononciacion

[?]

Sillabas

pe|ni|ble

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	penible	penibles
Femenin	penible	penibles

penible

1. Que causa una pena morala.